Cada tardor, pels vols del mes de novembre soc presa, com el que no vol la cosa, d’un estat de melangia. Els dies son més curts i amb el canvi d’hora la nit arriba abans; la llum diürna és tènue; la natura s’omple d’uns altres colors. Enguany s’hi afegeixen les mesures que ens apliquen els governs per prevenir els contagis de la Covid’19. Ens tanquem dins la cova. Quasi hivernem.
Tot aquest dibuix m’ha portat a escriure el poema que et comparteixo a continuació. Però no tot està perdut, perquè després d’aquest descens a les profunditats més fosques, sempre tornarà la llum de la primavera i l’estiu.
Si tu ets d’aquestes persones, com jo, que a més soc PAS (persona altament sensible), creu-me ets molt normal.
Et recomano acceptació i molt d’amor.
Fins aviat!
NOVIEMBRE de I. Vilar
Cae el otoño en mi ánimo
zozobrando mis pupilas
cual vela en la tormenta.
Caen las noches del alma,
en veladas taciturnas
tras ventanas nostálgicas.
Cae mi alma en el fango
del miedo acumulado
en las zarzas de la duda.
Cae el telón del teatro
de los abundantes días
ebrios de vulgaridad.
Cae el otoño en mi ventana
y el ocaso entorpece
mis ansias de aventura.
Ivet Vilar Coach Holística 