“Imagina allò que més estimes, abraça-ho fort i deixa-ho anar”
Jiddu Krishnamurti
Per un bon acompanyament en el dol i les pèrdues cal de deslliurar-se de l’ego, de la ment i buidar-se de tot judici i prejudici. Només cal omplir-se d’amor i compassió en vers el sofrent, el què pateix el dolor de la pèrdua.
S’acompanya de manera respectuosa al dolor, amb esperança. S’acull amb amor, s’escolta activament i es xiuxiueja. La mirada ve de l’ànima.
La vida és canvi i desenvolupament permanent, a través de pèrdues de tot tipus, físiques, emocionals, materials, etc.. Cada etapa de la vida necessita un tipus d’acompanyament; els infants entenen un llenguatge més simbòlic i estan connectats amb el món espiritual, a diferència dels adults que són més mentals i racionals.
Els pilars per acompanyar son l’alegria, l’amor i la gratitud.
L’acompanyament que es realitza es basa en uns principis ètics. :
- Una escolta activa i compassiva
- La presència de l’acompanyant és incondicional, sense judicis ni consells.
- La visió no es regeix per cap religió, és del tot aconfessional.
- El servei és l’actitud que s’assumeix.
- Per suposat hi ha una preservació de la confidencialitat.
- El referent és el treball que va realitzar la psiquiatra i tanatòloga Elisabeth Kübler-Ross i altres referents en l’àmbit de l’acompanyament al dol.
“Tinc un cos, però no soc el meu cos.
Tinc desitjos, però no soc els meus desitjos.
Tinc emocions, però no soc les meves emocions.
Tinc pensaments, però no soc els meus pensaments.
Soc el què resta, un pur centre de consciència”
Ken Wilber. Escriptor i filòsof
Ivet Vilar Coach Holística 